de Setembre o la Diada (però en minúscula si és genèric: La diada de Sant Jordi és el 23 d'abril)
El Divendres Sant és inhàbil.
el Halloween
el Dia d'Acció de Gràcies
la Festa de la Primavera
Enguany la Festa Major cau en dissabte (però en minúscula si és genèric: A Vilafranca sempre fan una festa [...]
Planta policàrpica de fulla persistent de la família de les labiades, que es fa en roquissars, pastures seques i rasos dels Pirineus i altres zones muntanyoses del Mediterrani. Les summitats florides que es recol·lecten a l'abril o el maig, en infusió o en decuit, tenen virtuts tòniques [...]
Fitxa
5821/3Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció de la provisió
Resposta
Definició
En dret processal hi ha tres tipus de resolucions judicials, que es distingeixen per la forma i el contingut: provisions, interlocutòries i sentències.
La provisió és una resolució dictada per un jutge o una jutgessa, o per un tribunal, que decideix sobre qüestions de tràmit o sobre peticions secundàries o accidentals.
D'acord amb l'article 206 de la Llei d'enjudiciament civil, es dicta una provisió quan la resolució no es limita a l'aplicació de normes d'impuls processal, sinó que es refereix a qüestions processals que requereixen una decisió judicial, perquè ho estableix la llei, perquè se'n deriven càrregues o perquè afecta drets processals de les parts, sempre que en aquests casos no s'exigeixi expressament la forma d'interlocutòria.
Pel que fa al terme per designar aquest document, la Resolució de 3 d'abril de 1991, per la qual es publiquen acords sobre llenguatge administratiu (DOGC núm. 1438, de 3 de maig de 1991), estableix la forma provisió (en castellà, providencia).
Criteris generals de redacció
Per a la redacció d'aquest document cal tenir en compte els requisits establerts per la legislació vigent:
articles 245 i 248 de la Llei orgànica del poder judicial
articles 206 i 208 de la Llei d'enjudiciament civil
article 141 de la Llei d'enjudiciament criminal
El fonament per a l'estructuració d'aquest document és l'article 208 de la Llei d'enjudiciament civil i l'article 248 de la Llei orgànica del poder judicial. D'acord amb aquests articles, la provisió ha de contenir les dades següents:
decisió que s'adopta
tribunal que adopta la decisió
lloc i data
signatura
motivació, quan ho disposi la llei o es consideri convenient
A més, com a principi general aplicable a tots els documents jurídics, cal tenir en compte que la redacció ha de ser ordenada, clara, rigorosa i concisa.
Estructura i continguts
El contingut i les característiques de cada una de les parts de la provisió són els següents:
1. Dades del jutjat o del tribunal
En aquest apartat es fa constar la identificació del jutjat o el tribunal que dicta la resolució.
2. Identificació del procediment
En aquest apartat es fa constar la referència de les actuacions.
3. Títol
La provisió porta un títol; per exemple: Provisió.
També és possible fer una descripció breu del contingut de la provisió, precedida per la paraula assumpte; per exemple: Assumpte: admissió de demanda.
També es pot incloure en aquest apartat la identificació de les parts litigants.
4. Nom del jutge, la jutgessa o els magistrats i del ponent
S'ha d'indicar el nom del jutge, la jutgessa o els magistrats que integren el tribunal i, quan sigui col·legiat, el nom del ponent.
Es pot fer servir la fórmula següent: Jutge: Sr. Manel Comas i Rius.
5. Datació
Cal indicar primer la localitat i, després d'una coma, la data.
6. Cos del document
En aquest apartat, que és el cos de la provisió, es recull la resolució dictada pel jutge, la jutgessa o el tribunal.
S'hi pot fer servir la segona persona del plural (registreu..., notifiqueu...), o bé, tenint en compte que pot contenir diverses decisions que afectin persones diferents, s'hi poden utilitzar formes impersonals (s'ha de registrar..., s'ha de notificar...). També hi pot aparèixer la primera persona (referida al jutge, la jutgessa o el tribunal), si es fa servir un verb principal (resolc o resolem).
No és necessari fer servir cap fórmula inicial equivalent a l'habitual en castellà (Dada cuenta). Aquesta referència a l'anomenada dació de compte, és a dir, a la funció informativa que, d'acord amb els articles 283-287 de la Llei orgànica del poder judicial i l'article 178 de la Llei d'enjudiciament civil, ha complert el secretari o la secretària de manera prèvia a la resolució judicial, no és indispensable i, tot i que podríem fer servir una fórmula com ara Havent-se-me'n donat compte, és preferible no usar-la.
7. Fórmula final i signatures
L'article 204 de la Llei d'enjudiciament civil estableix que el jutge, la jutgessa o els magistrats han de signar les resolucions judicials, i que s'han d'autoritzar o publicar mitjançant la signatura del secretari o la secretària judicial. En el cas de les provisions dictades per sales de justícia, d'acord amb l'article 208 de la Llei d'enjudiciament civil, n'hi ha prou amb la signatura del ponent.
En castellà, és habitual que la fórmula final que precedeix les signatures es redacti en primera persona referida al secretari o la secretària (Lo manda y firma S. S., doy fe); però sobta que el nucli del document tingui com a emissor el responsable de la provisió (el jutge o la jutgessa) i que l'últim paràgraf, no aïllat de la resta, tingui com a emissor el secretari o secretària, sense cap indicació formal per remarcar el canvi d'emissor.
Per fer palès formalment aquest canvi, proposem de reduir aquesta fórmula a En dono fe. (o Davant meu,), i situar-la davant la signatura del secretari o la secretària.
Tot i que no és necessari, la signatura de l'emissor de la provisió (jutge, jutgessa o ponent), que signa abans del secretari o la secretària, pot anar precedida per una de les fórmules següents:
Així ho disposo i ho signo.
Així ho disposo, ho mano i ho signo.
Així ho manem i ho signem.
A sobre de les rúbriques del jutge, la jutgessa, el ponent o la ponent i del secretari o la secretària, s'hi consignen els càrrecs.
8. Diligència
El fet que hi aparegui aquest apartat depèn del contingut de la resolució. La diligència és una nota que serveix per acreditar que s'ha executat el que s'ha acordat o decidit en la provisió.
ser llançat l'1 d'abril de 1995 i va ser operatiu fins a l'abril de 2000. - El satèl·lit OrbView-2, prèviament anomenat SeaStar, a una altitud nominal de 781.5 km (des del 13 de juliol de 2010, prèviament orbitava a 705 km), va ser llançat l'1 d'agost de 1997 i travessa l'equador a les 12:20 [...]
temperatura de la superfície del mar. - El satèl·lit MOS-1, també denominat MOMO-1, a una altitud nominal de 908 km, va ser llançat el 19 de febrer de 1987 i va ser operatiu fins al mes d'abril de 1995.- El satèl·lit MOS-1B, també denominat MOMO-1B, a la mateixa altitud nominal, va ser llançat [...]
Acrònim de Cloud Satellite, 'satèl·lit dels núvols'. Satèl·lit de teledetecció, d'òrbita heliosíncrona i quasi circular, gestionat per la NASA/CSA i destinat a l'anàlisi del paper dels núvols en el canvi climàtic. El CloudSat, a una altitud nominal de 705 km, va ser llançat el 28 d'abril de 2006 i [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 cap d'any, any nouo ninou. Per ninou un pas de bou. anyada, any amb relació a la producció de la terra. Llaura amb gelada si vols bona anyada. (Refrany.) exercici(en termes administratius) abril, es diu dels anys de la primera joventut. Una nena de setze abrils. primavera, íd. Una noia de [...]
Acrònim de National Institute of Information and Communication Technology, 'Institut Nacional [del Japó] de la Tecnologia de la Informació i les Comunicacions'. Centre resultant de la fusió, l'abril de 2004, entre el CRL (Communication Research Laboratory, 'Laboratori de Recerca en [...]
Fitxa
5821/3Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció de la provisió
Resposta
Definició
En dret processal hi ha tres tipus de resolucions judicials, que es distingeixen per la forma i el contingut: provisions, interlocutòries i sentències.
La provisió és una resolució dictada per un jutge o una jutgessa, o per un tribunal, que decideix sobre qüestions de tràmit o sobre peticions secundàries o accidentals.
D'acord amb l'article 206 de la Llei d'enjudiciament civil, es dicta una provisió quan la resolució no es limita a l'aplicació de normes d'impuls processal, sinó que es refereix a qüestions processals que requereixen una decisió judicial, perquè ho estableix la llei, perquè se'n deriven càrregues o perquè afecta drets processals de les parts, sempre que en aquests casos no s'exigeixi expressament la forma d'interlocutòria.
Pel que fa al terme per designar aquest document, la Resolució de 3 d'abril de 1991, per la qual es publiquen acords sobre llenguatge administratiu (DOGC núm. 1438, de 3 de maig de 1991), estableix la forma provisió (en castellà, providencia).
Criteris generals de redacció
Per a la redacció d'aquest document cal tenir en compte els requisits establerts per la legislació vigent:
articles 245 i 248 de la Llei orgànica del poder judicial
articles 206 i 208 de la Llei d'enjudiciament civil
article 141 de la Llei d'enjudiciament criminal
El fonament per a l'estructuració d'aquest document és l'article 208 de la Llei d'enjudiciament civil i l'article 248 de la Llei orgànica del poder judicial. D'acord amb aquests articles, la provisió ha de contenir les dades següents:
decisió que s'adopta
tribunal que adopta la decisió
lloc i data
signatura
motivació, quan ho disposi la llei o es consideri convenient
A més, com a principi general aplicable a tots els documents jurídics, cal tenir en compte que la redacció ha de ser ordenada, clara, rigorosa i concisa.
Estructura i continguts
El contingut i les característiques de cada una de les parts de la provisió són els següents:
1. Dades del jutjat o del tribunal
En aquest apartat es fa constar la identificació del jutjat o el tribunal que dicta la resolució.
2. Identificació del procediment
En aquest apartat es fa constar la referència de les actuacions.
3. Títol
La provisió porta un títol; per exemple: Provisió.
També és possible fer una descripció breu del contingut de la provisió, precedida per la paraula assumpte; per exemple: Assumpte: admissió de demanda.
També es pot incloure en aquest apartat la identificació de les parts litigants.
4. Nom del jutge, la jutgessa o els magistrats i del ponent
S'ha d'indicar el nom del jutge, la jutgessa o els magistrats que integren el tribunal i, quan sigui col·legiat, el nom del ponent.
Es pot fer servir la fórmula següent: Jutge: Sr. Manel Comas i Rius.
5. Datació
Cal indicar primer la localitat i, després d'una coma, la data.
6. Cos del document
En aquest apartat, que és el cos de la provisió, es recull la resolució dictada pel jutge, la jutgessa o el tribunal.
S'hi pot fer servir la segona persona del plural (registreu..., notifiqueu...), o bé, tenint en compte que pot contenir diverses decisions que afectin persones diferents, s'hi poden utilitzar formes impersonals (s'ha de registrar..., s'ha de notificar...). També hi pot aparèixer la primera persona (referida al jutge, la jutgessa o el tribunal), si es fa servir un verb principal (resolc o resolem).
No és necessari fer servir cap fórmula inicial equivalent a l'habitual en castellà (Dada cuenta). Aquesta referència a l'anomenada dació de compte, és a dir, a la funció informativa que, d'acord amb els articles 283-287 de la Llei orgànica del poder judicial i l'article 178 de la Llei d'enjudiciament civil, ha complert el secretari o la secretària de manera prèvia a la resolució judicial, no és indispensable i, tot i que podríem fer servir una fórmula com ara Havent-se-me'n donat compte, és preferible no usar-la.
7. Fórmula final i signatures
L'article 204 de la Llei d'enjudiciament civil estableix que el jutge, la jutgessa o els magistrats han de signar les resolucions judicials, i que s'han d'autoritzar o publicar mitjançant la signatura del secretari o la secretària judicial. En el cas de les provisions dictades per sales de justícia, d'acord amb l'article 208 de la Llei d'enjudiciament civil, n'hi ha prou amb la signatura del ponent.
En castellà, és habitual que la fórmula final que precedeix les signatures es redacti en primera persona referida al secretari o la secretària (Lo manda y firma S. S., doy fe); però sobta que el nucli del document tingui com a emissor el responsable de la provisió (el jutge o la jutgessa) i que l'últim paràgraf, no aïllat de la resta, tingui com a emissor el secretari o secretària, sense cap indicació formal per remarcar el canvi d'emissor.
Per fer palès formalment aquest canvi, proposem de reduir aquesta fórmula a En dono fe. (o Davant meu,), i situar-la davant la signatura del secretari o la secretària.
Tot i que no és necessari, la signatura de l'emissor de la provisió (jutge, jutgessa o ponent), que signa abans del secretari o la secretària, pot anar precedida per una de les fórmules següents:
Així ho disposo i ho signo.
Així ho disposo, ho mano i ho signo.
Així ho manem i ho signem.
A sobre de les rúbriques del jutge, la jutgessa, el ponent o la ponent i del secretari o la secretària, s'hi consignen els càrrecs.
8. Diligència
El fet que hi aparegui aquest apartat depèn del contingut de la resolució. La diligència és una nota que serveix per acreditar que s'ha executat el que s'ha acordat o decidit en la provisió.